"És hora de començar el moviment de l’escola lenta" (Maurice Holt)Altres idiomes: Castellano

dimarts, 13 de juliol de 2010

Entrevista. Conversa virtual entre Joan Domènech i Carl Honoré

"Podem donar una part de la culpa del fracàs escolar a la nostra obsessió amb l'educació precoç, amb l'èmfasi en la pressió per saturar d'aprenentatges acadèmics cada cop més d'hora i més ràpid."  Carl Honoré

"L'educació lenta i el retorn a la veritable qualitat dels aprenentatges i de l'educació són dos aspectes íntimament lligats". Joan Domènech

"Crec que els bons mestres, sigui quin sigui el sistema amb el qual sensenyen, intenten respectar el ritme de cada alumne. Qualsevol que hagi estat en una classe sap que aquesta és precisament la manera natural d'ensenyar". Carl Honoré


"Els plantejaments de l'educació lenta, més respectusos amb els ritmes d'aprenentatge dels nens i infants, han de portar grans beneficis, tant a tot aquell alumnat que ha vist castigada la seva lentitud, com a tots els alumnes que, per les seves capacitats, tenen èxit en l'actualitat". Joan Domènech

"En la nostra cultura, la praula lent és una paraula bruta, és sinònim de mandrós, avorrit, ineficient, no modern. Però la bona notícia és que el moviment Slow està aconseguint trencar amb aquest tabú". Carl Honoré


"Si l'educació lenta ha de comportar una millor educació, també vol dir que els infants i joves que puguin gaudir d'aquesta educació millor, també es convertiran en ciutadans més coneixedors de la societat i també més crítics". Joan Domènech

Llegiu l'entrevista completa a la secció Documents d'aquest bloc


Una entrevista amb Joan Domènech a Escola Catalana clicant aquí
1 comentaris

dijous, 17 de juny de 2010

Un estiu amb l'educació lenta

Aquest estiu es presenta lent, com toca! I per gaudir-lo, us proposem una lectura tranquil·la i reflexiva del que es comença a moure, a casa i a fora, amb l'educació lenta. Les revistes Guix, Aula i Guix d'infantil han preparat números especials sobre el tema, amb articles reflexius i aportacions, entre altres, de Joan Domènech, Carl Honoré, Gianfranco Zavalloni...

Per anar fent boca, hem penjat a la secció "Documents" un nou text de Maurice Holt. Es tracta del text que va preparar per a la ponència presentada a les jornades Maria Rúbies la tardor passada. Que el gaudiu!
0 comentaris

dilluns, 26 d’abril de 2010

Publica la teva experiència d'educació lenta

Fas "educació lenta"? Vols explicar-ho a les revistes Guix, Aula o Guix d'infantil/Aula de infantil? A Graó volem publicar experiències sobre educació lenta. Escriu quatre ratlles de la teva proposta, i si és seleccionada, ens posarem en contacte amb tu perquè en facis un articlet. Pots escriure la teva experiència aquí, tot fent clic a "Publica un comentari", així donaràs idees a altres companys i companyes. Anima-t'hi!

1 comentaris

diumenge, 17 de gener de 2010

Comencem a posar en pràctica l'educació lenta?

Rebo constantment correus electrònics i comentaris de persones -la majoria, mestres, però també alguna mare de l'escola- que em diuen que estan absolutament d'acord amb el llibre i els principis de l’educació lenta... però que la dificultat està en com portar-ho a la pràctica. Per on es pot començar? Realment és possible? Hi ha alguna escola que ho estigui aplicant?
No hi ha altre repte que aquest, en aquest moment. La reflexió general que plantegem en el llibre és molt necessària però també ho és començar a fer propostes que puguin ser factibles i que plantegin, a l’escola real de cada dia, com ens ho podem fer per posar una mica de seny a una situació que, segurament, no ens acaba de satisfer.
Hi ha molts aspectes de la realitat que podem considerar fruit de l’acceleració que patim o, si voleu, d’aquesta concepció quantitativa i tecnicista del temps a l’educació. Analitzar a fons aquests aspectes és una tasca immediata que hem de fer per, a continuació, començar a fer propostes concretes que puguin millorar, encara que sigui parcialment, una situació que no ens agrada: currículums sobrecarregats, aprenentatges abans d’hora, horaris excessivament plens, pressió de sectors de les famílies i de la societat, obsessió per aconseguir resultats, ritmes frenètics, manca de temps per al treball en equip, precipitació i poca previsió en la política educativa...
Per fer front a aquests desajustos, un dels camins possibles passa per la nova concepció del temps que proposem. Però com que no podem començar-ho tot i a la vegada, nosaltres també hem de ser sostenibles en les nostres actuacions.
Un esquema possible de treball per a les escoles podria ser aquest:
• Reflexió sobre els plantejaments generals que proposen els principis de l’educació lenta.
• Anàlisi dels aspectes de funcionament real de l’escola en els diferents àmbits (aprenentatges, treball de l’equip de mestres, àmbit de relació amb les famílies i la comunitat...) i diagnòstic per tal de triar-ne una, dues, o, com a màxim i si ens veiem amb un grau alt de consens, tres propostes concretes a desenvolupar.
• Fer un bon pla d’implantació de la o les propostes amb un bon seguiment i la revisió corresponent.
• I mantenir paral•lelament un bon nivell d’informació i difusió per tal d’afavorir la implicació de la comunitat en la proposta de treball.
És possible aquest esquema de treball? Ens animem a avançar en aquesta direcció?
Un apunt més per al diagnòstic. A l’hora de prioritzar cal tenir en compte el grau d’importància que atorguem a les propostes i el grau de viabilitat (si és inviable, millor que ni ho intentem...!).
A més de reflexionar sobre les idees que planteja el llibre que, amb tota seguretat, es poden completar, matisar, millorar..., cal veure com es poden aplicar i com hi pot haver exemples pràctics que millorin la situació de l'educació i de les relacions entre alumnat, professorat i famílies en relació amb el temps. Si no ho fem, tot pot quedar en una proposta molt bonica però irrealitzable. Per tant, tenim feina!


Joan Domènech
8 comentaris