"És hora de començar el moviment de l’escola lenta" (Maurice Holt)Altres idiomes: Castellano

diumenge, 17 de gener de 2010

Comencem a posar en pràctica l'educació lenta?

Rebo constantment correus electrònics i comentaris de persones -la majoria, mestres, però també alguna mare de l'escola- que em diuen que estan absolutament d'acord amb el llibre i els principis de l’educació lenta... però que la dificultat està en com portar-ho a la pràctica. Per on es pot començar? Realment és possible? Hi ha alguna escola que ho estigui aplicant?
No hi ha altre repte que aquest, en aquest moment. La reflexió general que plantegem en el llibre és molt necessària però també ho és començar a fer propostes que puguin ser factibles i que plantegin, a l’escola real de cada dia, com ens ho podem fer per posar una mica de seny a una situació que, segurament, no ens acaba de satisfer.
Hi ha molts aspectes de la realitat que podem considerar fruit de l’acceleració que patim o, si voleu, d’aquesta concepció quantitativa i tecnicista del temps a l’educació. Analitzar a fons aquests aspectes és una tasca immediata que hem de fer per, a continuació, començar a fer propostes concretes que puguin millorar, encara que sigui parcialment, una situació que no ens agrada: currículums sobrecarregats, aprenentatges abans d’hora, horaris excessivament plens, pressió de sectors de les famílies i de la societat, obsessió per aconseguir resultats, ritmes frenètics, manca de temps per al treball en equip, precipitació i poca previsió en la política educativa...
Per fer front a aquests desajustos, un dels camins possibles passa per la nova concepció del temps que proposem. Però com que no podem començar-ho tot i a la vegada, nosaltres també hem de ser sostenibles en les nostres actuacions.
Un esquema possible de treball per a les escoles podria ser aquest:
• Reflexió sobre els plantejaments generals que proposen els principis de l’educació lenta.
• Anàlisi dels aspectes de funcionament real de l’escola en els diferents àmbits (aprenentatges, treball de l’equip de mestres, àmbit de relació amb les famílies i la comunitat...) i diagnòstic per tal de triar-ne una, dues, o, com a màxim i si ens veiem amb un grau alt de consens, tres propostes concretes a desenvolupar.
• Fer un bon pla d’implantació de la o les propostes amb un bon seguiment i la revisió corresponent.
• I mantenir paral•lelament un bon nivell d’informació i difusió per tal d’afavorir la implicació de la comunitat en la proposta de treball.
És possible aquest esquema de treball? Ens animem a avançar en aquesta direcció?
Un apunt més per al diagnòstic. A l’hora de prioritzar cal tenir en compte el grau d’importància que atorguem a les propostes i el grau de viabilitat (si és inviable, millor que ni ho intentem...!).
A més de reflexionar sobre les idees que planteja el llibre que, amb tota seguretat, es poden completar, matisar, millorar..., cal veure com es poden aplicar i com hi pot haver exemples pràctics que millorin la situació de l'educació i de les relacions entre alumnat, professorat i famílies en relació amb el temps. Si no ho fem, tot pot quedar en una proposta molt bonica però irrealitzable. Per tant, tenim feina!


Joan Domènech
8 comentaris