"L'educació lenta i el retorn a la veritable qualitat dels aprenentatges i de l'educació són dos aspectes íntimament lligats". Joan Domènech
"Crec que els bons mestres, sigui quin sigui el sistema amb el qual sensenyen, intenten respectar el ritme de cada alumne. Qualsevol que hagi estat en una classe sap que aquesta és precisament la manera natural d'ensenyar". Carl Honoré
"Els plantejaments de l'educació lenta, més respectusos amb els ritmes d'aprenentatge dels nens i infants, han de portar grans beneficis, tant a tot aquell alumnat que ha vist castigada la seva lentitud, com a tots els alumnes que, per les seves capacitats, tenen èxit en l'actualitat". Joan Domènech
"En la nostra cultura, la praula lent és una paraula bruta, és sinònim de mandrós, avorrit, ineficient, no modern. Però la bona notícia és que el moviment Slow està aconseguint trencar amb aquest tabú". Carl Honoré
Llegiu l'entrevista completa a la secció Documents d'aquest bloc
Una entrevista amb Joan Domènech a Escola Catalana clicant aquí
1 comentaris:
N'estic totalment d'acord. Hem de ralentir el temps, perquè nosaltres som aquest temps. Els professors i professores necessitem que els nens i nenes tornin a dedicar temps al seu aprenentatge de la lecto-escriptura, que aprenguin bé les quatre operacions bàsiques, i si això suposa dos cursos o tres o...quatre, doncs endavant, que dibuixin i que comparteixin el seu temps a crèixer amb d'altres nens i nenes, sense presses. Si la formació mínima de base és bona, tot serà bo.
El temps és el legat més important de que disposem per a gaudir de la vida, de la familia, dels amics, de la lectura, del menjar, del soroll i del silenci. Ja es prou difícil parlar del present, perque quan en parlem ja és passat, com per haver d'accelerar-lo més. Deixem que la lentitud torni a envaïr les grans vides dels nostres petits alumnes, i adaptem-nos a les seves necessitats de creixement i desenvolupament amb pàciencia ,tranquil.litat i respecte pel seu ritme d'aprenentatge.
D'altra banda, he arribat a la conclusió de que els meus fills són lents, i sincerament m'està costant molt adaptar-me (sóc de la generació del corre que faig tard, corre que tanquen, corre que....). La meva vida és la tormenta i la seva la calma, i aquest fet ens fa entrar en conflicte. Quan te n'adones de que tenen raó, de que no cal còrrer , ja és massa tard, el conflicte està en plena efervescència. Intento adaptar-.me a poc a poc.
Publica un comentari a l'entrada